l’any dels vint
aquest any he complert propòsits. de fet ha estat l’any que més propòsits he complert, i com sempre, sense adonar-me’n.
aquest any he vist menys sèries i més pel·lícules. el meu attention span segueix sent crític, però.
aquest any només he llegit a les vacances, però quan ho he fet ho he fet amb molt de gust. he llegit sobretot novel·les, sobretot amb un rerefons queer i sobretot en anglès. i quan dic sobretot és per no semblar un radical.
aquest any he passat de la meva actitud antisocial a no poder estar sol a casa tot un dia. els horaris de la uni i l’estat de la meva salut mental m’han portat al segon, però ho veig com una cosa bona perquè diria que m’omple més.
aquest any he escrit molt poca poesia. he perdut la veu i el costum amb els mesos, però crec que no passa res. tornarà si cal, i si no serà una cosa molt puntual. m’agradaria publicar un segon recull de poemes que he escrit el 2017, això sí. però qui sap.
aquest any m’he sentit molt còmode amb el meu cos, per fora. l’evolució ha estat sobtada i, tot i que no només depenia de mi, estic molt orgullós del que he aconseguit. i quan dic aconseguit dic mentalment. la part física la deixem pel que ve.
aquest any he odiat el meu cos, per dins. potser l’any que més problemes de salut he tingut, tot i que cap greu i tant de bo segueixi així. però encara els arrossego.
aquest any he començat a fer pilates i m’encanta, tot i que trobaré a faltar moltíssim la meva partner in pirates judit (parlo en anglès perquè m’entengui, que segurament ja ha oblidat el català).
aquest any he anat a parís, viena, menorca i dos cops a londres. prou bé.
aquest any he escoltat moltíssima música. he après a gaudir-la sol com ho feia abans, i com a resultat n’he gaudit encara més. gràcies a déu per la música.
aquest any he votat per primer cop a unes eleccions autonòmiques i m’ha importat menys del que pensava que m’importaria quatre anys enrere.
aquest any volia veure frank ocean en directe però ell no. però em quedo amb els que sí van venir al primavera, i els de la tardor: kllo, julien baker, perfume genius, cigarettes after sex i la meva estimada lorde.
aquest any he escrit molt al blog i crec que força bé. he provat estils, m’ho he passat bé i he fet unes llistes finals brutals, per què negar-ho.
aquest any el vaig començar en una relació i l’he acabat en una altra, i tot i que encara em fa mal, l’any nou el començo més net. penso en ara fa dotze mesos i en l’enric d’aleshores i, pobre, el que li queda. però ha valgut la pena. posant en perspectiva tot el que ha passat des del març, que això desemboqués en una relació funcional em sembla un puto miracle. però si dues persones volen estar juntes, ho estaran. podeu vomitar una mica per dins, no m’importa.
aquest any he sortit a tothom que tenia pendent i em sento increïble. suposo que aquest any he sigut més queer que l’anterior, però no tant com quan tenia onze anys i mirava capítols d’espies de veritat en bucle.
aquest any he vist kevin warhol en persona i quasi el segueixo dins del lavabo d’un aeroport. quasi.
aquest any he vist molt poc porno, parlant d’això.
aquest any m’he obsessionat amb una cançó de charlie puth i encara vaig a teràpia per assimilar-ho. podeu vomitar un altre cop però abans escolteu “attention”.
aquest any he sigut una mica més senzill, una mica més mean, una mica més desvergonyit. he vist difficult people un altre cop per reforçar la meva personalitat.
aquest any he descobert que sóc [redacted] tot i que m’agradi més ser [redacted].
aquest any he començat a veure rupaul! encara estic enamorat de raja.
aquest any, a part de la cançó de charlie puth, m’he obsessionat amb un gos d’una noia de twitter i tothom que m’estima (que calculo que són tres persones) ja m’ha dit que l’odien perquè és lleig (és molt guapo, tenen enveja).
aquest any m’he canviat les bambes, que ja era hora, he descobert el rosa i el negre i els jerseis d’hivern que deia que no em quedaven bé.
aquest any he descobert que potser no sóc tan trist com em creia però joder si no he tingut moments de passar-ho molt i molt malament, més que l’any passat.
aquest any tinc un dia preferit de l’any. no m’ha passat gaires cops de pensar “aquest és un dels millors dies de la meva vida, no sé exactament per què però tot flueix d’una forma que molt pocs cops penso”. va ser al juliol. em quedo amb això. gràcies.
escrit en deu minuts la nit de l’1 de gener intentant imitar el que vaig fer de l’“any dels divuit” ara fa dos anys.