LANY

September 21, 2017 | 2 Minute Read | música

Tres anys han trigat LANY a treure un àlbum (i titular-lo LANY). Des de la seva formació al 2014, el trio s’ha especialitzat en aquesta barreja de pop dels vuitanta i R&B dels noranta, amb instrumentals seqüenciats i sintètics extremadament suaus, que bandes com els rockers The 1975 a vegades toquen però amb una perspectiva més melancòlica, calmada i, per què no dir-ho, cursi.

Fins ara, les dosis de LANY han vingut a través d’EPs, llançaments de curta durada que funcionen especialment bé en el context de l’streaming i també per a la generació a què s’adreça la banda en particular. Hot Lights, la primera cosa que vaig sentir d’ells, era un EP de dues cançons: “Hot Lights” i “Walk Away”, sent aquesta última la meva preferida de la banda durant molt temps. Poc després va venir Acronyms , amb tres noves cançons: “(OMG)”, “ILYSB” i “BRB” —la segona és la que va tenir més èxit, i ara mateix acumula gairebé 75 milions de reproduccions a Spotify. I Loved You, de quatre cançons noves i un remix, no el vaig arribar a escoltar quan va sortir al 2015. El mateix any va sortir també Make Out, que contenia els talls més exitosos de projectes anteriors, entre els quals hi havia les mencionades “ILYSB” i “Walk Away”. La banda va tancar la seva fase EP-era amb kinda, llançat l’estiu del 2016 amb 6 noves cançons.

Estant tan acostumats a aquest format, com treballen LANY el de l’àlbum de tota la vida? Doncs amb una estratègia comercial/artística si fa no fa similar. Per al debut de 16 cançons —prou estàndard—, han ressuscitat “ILYSB”, però res més. La resta són alguns singles que en els mesos previs al llançament del disc han aconseguit convertir-se en hits per mèrit propi, i un grapat de cançons més en la mateixa vena que deep cuts anteriors. El conjunt, però, sona sorprenentment cohesiu i uniforme, tot i que a vegades un pèl massa i això va en detriment de les cançons que, des d’un punt de vista melòdic, són més modestes. En un àlbum en què la producció és subtil —molt aconseguida, però subtil al cap i a la fi— i les lletres oblidablables completament, les melodies ho són tot. D’aquesta manera, els talls més satisfactoris de l’àlbum són els més evidents: “Super Far”¹, “It Was Love”, “The Breakup”, “Good Girls”, “Hericane”, “13”… Tot i així, no hi ha cap moment insofrible, i els que són fluixos ho són simplement per ser tan pàl·lids que a vegades transparenten. Amb tot, el mood relaxat, introspectiu i agradable de LANY ajuda a crear una atmosfera que pot pecar de complaent i estereotipada (ei, la banda es diu LANY perquè “L.A.” i “N.Y.”, no sé què ens esperàvem tampoc), però que és intoxicant de la manera que, se m’acut ara, un cos calent a les tres de la matinada és ideal per abraçar-s’hi i dormir-hi. No està malament per un primer àlbum.

8