La música s'entén
Us volia recomanar un article del Ryan Gantz (dissenyador, no crític ni res similar) sobre els gustos musicals que tenim.
Taylor Swift just released “Out of the Woods”, the second single from her forthcoming album 1989. I adore this song. I listened to it approximately 60 times on repeat yesterday. I woke early for a day of travel after little sleep, and her track kept me feeling fucking unstoppable.
És aquesta la cançó. També hi estic enganxat. Però no només a aquesta. També a «Anaconda». Per si no ho sabeu és una cançó de la Nicki Minaj, que molts només coneixen perquè és quasi-porno, però que a mi m’agrada com a cançó, i res més.
I like music. All different types of music. There are so many kinds! You should feel free to listen to whatever music speaks to you. I do.
Després d’Anaconda normalment em poso a escoltar «Shake it off», de Taylor Swift mentre espero que publiqui el seu nou disc. I després segurament tocarà una de les dues playlists de música dels anys 40 que tinc, Kanye West (omg), una banda sonora, Jack Johnson… o 5 seconds of summer.
«Com et pot agradar Taylor Swift», o «Kanye West no és música» (?) són possibles reaccions. Vénen sobretot dels qui es creuen socialment i moralment superiors a mi perquè escolten X, és a dir, qualsevol grup, cantant o gènere que els agradi més que el que escolto jo. Moltes vegades són fans de grups hipsters1, no negaré el tòpic, però també passa amb gent que escolta cantants tan comercials com Lana del Rey o djs com Avicii.
Listen to music that you like. In the end, your taste is your taste. But you should probably avoid saying that something is bad if you haven’t done the work to understand it. I think it’s okay to say, “I guess I haven’t found that song compelling enough to listen more closely.”
En el fons és simplement que cadascú escolti la música que li agradi i en el moment que li agradi. A mi m’agrada tenir la meva playlist de música dance i electrolatino de l’estiu, però l’escolto cada dia. Entenc que algú l’escolti cada dia i li encanti. Hi ha música per a tothom i hi ha música per a cada moment.
-
És ridícul parlar de coses hipsters en l’era d’internet si ens cenyim al significat real de la paraula i no a l’estil o al corrent. Qualsevol costa que t’agradi ja la coneixerà algú més, per molt que ens encanti fer veure que no ↩