Jeffery
Quan vaig escriure sobre Slime Season 3 pensava que aquest seria l’últim projecte de Young Thug abans del seu esperadíssim àlbum Hy!£UN35. I d’alguna manera ho ha estat, perquè el nou disc —un mixtape comercial? un àlbum? vés a saber— suposa un nou començament per a Young Thug: a partir d’ara li agradaria que li diguéssim Jeffery, el seu nom de pila original, en comptes d’un diminutiu que se li ha quedat petit. Serà difícil, i la prova és que comercialment el disc continua estant sota el seu nom artístic antic.
Paratext a part, Jeffery —anteriorment titulat No, My Name Is Jeffery— és el seu projecte més cohesiu i alhora experimental. La seva curta durada —9 cançons noves més “Pick Up The Phone”, el single en duo amb Travis Scott— és un avantatge per al disc, el converteix en una peça de consum fàcil i addictiu. Jeffery és també el seu projecte més melòdic i enganxós, dos factors que se sustenten en una bona selecció de beats —des del trap més punyent fins als tons tropicals tant de moda— i l’habilitat característica de Young Thug a l’hora d’escriure tornades poc convencionals i sovint construïdes a base d’onomatopeies i variacions de tonalitat en una mateixa paraula. El disc alhora consolida Young Thug com un artista únic, o almenys singular, amb un domini increïble de les seves cordes vocals i les seves possibles modulacions. A Jeffery es mou còmodament entre cançons suaus i fluïdes i peces contundents i violents, dedicades als seus ídols. Cada cançó segueix, d’alguna manera o altra, la personalitat del personatge que homenatge: Future, Kanye West, Harambe, Rihanna… és fascinant trobar quin és l’element que enllaça cançó amb ídol en cada cas, ja sigui els títols canviants de Kanye (la cançó s’havia titulat “Elton John”, “Wet Wet” i “Pop Man” abans de dir-se “Kanye West”), el “work” de Rihanna, el flow de Future o la bestialitat de Harambe. Les diferents tonalitats de Jeffery construeixen un catàleg de polivalència i diversitat que pocs artistes poden aspirar a tocar.
8
