Glory Days
El quart disc d’estudi de la girl band Little Mix ja és aquí, i ha arribat gairebé un any exacte després de l’anterior, Get Weird. Hi ha crítics que les comparen amb One Direction, en sentit negatiu, pel seu cicle de llançaments forçats que només busquen vendre música i no fer alguna cosa especial (segons ells). I sí, mirant els crèdits de Glory Days hi ha molts noms que no són els de les quatre integrants del grup, però això passa en molta de la música pop que surt cada any. I sí, els sons que Little Mix exploren a Glory Days són poc atrevits i juguen molt amb les tendències actuals, però això passa fins i tot amb les artistes pop més apartades del sistema (ehem Banks ehem). Així doncs, què és el que continua portant èxit a Little Mix, i el que les continua apartant de fer “música pop legítimament bona”?
Escoltant Glory Days la resposta es fa molt evident: la seva música és divertida, excepcionalment molt bona, generalment genèrica i a vegades també cursi. Dependrà, doncs, de les expectatives de cadascú per disfrutar-lo més o menys. Però almenys la música aquí hi és. Hi ha una peça de dance-pop amb folk per obrir el disc (la fantàstica “Shout Out To My Ex”), hi ha un parell de temes que toquen els sons tropicals (dos dels highlights del disc: “Touch” i “No More Sad Songs”), n’hi ha una ja preparada per sonar a discoteques (“Down & Dirty”), n’hi ha una altra per captar el públic Fifth Harmony / Meghan Trainor (“You Gotta Not”), n’hi ha una altra amb un cantant masculí de moda (“Oops”, una de les meves preferides), una imitant Carly Rae Jepsen (“Nothing Else Matters”) i una que va de Rihanna (“F.U.”). Fins i tot hi ha una cançó que imita la incontinència verbal de Charli XCX a “Vroom Vroom” i una altra que copia la producció eclèctica de Sophie a aquell mateix projecte. Escoltant el disc és fàcil imaginar-se les notes que Little Mix i el seu equip van passar als productors abans de començar el disc: “Volem una cançó com ‘Love On The Brain’”, “Volem un èxit com ‘Work From Home’”, i així anar fent.
Però —i és un però important—, per molt evident i fàcil de deduir (i de digerir) que sigui Glory Days… funciona! I funciona molt bé en certs punts. Elles canten amb convicció i força, les lletres (amb algunes excepcions) no arruinen les melodies, i hi ha suficients hits com per garantir que el disc tingui èxit fora del Regne Unit. Potser es pot demanar més, però no seré jo qui ho faci.