Every Open Eye
El primer àlbum d’estudi del trio de synth pop escocès CHVRCHES va ser un fenomen, un d’aquells fenòmens que hi ha cada any. Crítica i públic van lloar el plantejament innovador de The Bones Of What You Believe. Aquest disc tenia cançons indubtablement enganxoses però ho combinava amb un toc atrevit i diferent que va conquerir tant els fans del pop com els més indies. Dos anys més tard arriba Every Open Eye, una esperadíssima seqüel·la que ho tenia difícil per complaure els fans del primer disc.
Parlo de seqüel·la perquè, tal com vam poder entreveure amb els singles que es van publicar preparant-nos per al disc, Every Open Eye és un projecte continuïsta. CHVRCHES ha agafat algunes de les coses que més havien agradat de The Bones i les ha millorat i perfeccionat (“We will take the best parts of ourselves and make them gold” diuen en una cançó). A Every Open Eye Sonen més confiats, més segurs i decidits que mai. Han creat un àlbum pop que conté banger rere banger, la qual cosa deixa poc espai per a l’experimentació o la contemplació que hi havia en alguns moments del primer disc.
Tot i tenir un plantejament lleugerament diferent —i més precís i centrat—, Every Open Eye no és un àlbum perfecte ni molt menys. La veu de Lauren Mayberry torna a mostrar les seves limitacions en les onze cançons de l’LP —un pèl més curt que l’anterior, per mi un encert— i el songwriting és massa elemental en moltes cançons. CHVRCHES s’equivoca en coses impensables: bridges que treuen la intensitat en moments inesperats, tornades avorrides, o la inacabada “Afterglow”. Amb tot, la producció manté el nivell amb instrumentals interessants, però les mancances costen d’obviar.
No ho puc negar: Every Open Eye m’ha agradat més que The Bones Of What You Believe. Sé que és una opinió impopular, però el plantejament de CHVRCHES amb aquest àlbum em sembla més natural i encertat. Deixa pel camí diverses característiques que feien interessants el grup, però també en refina i perfecciona d’altres. És difícil no deixar-se emportar per la producció, ballar i cantar algunes de les lletres fredes, calculadores, gairebé jurídiques de la Lauren. És possible que la fórmula es torni predictible, però de moment encara és disfrutable.
Les meves cançons preferides: “Leave A Trace”, “Make Them Gold”, “Clearest Blue”, “Empty Threat”