Els 10 EPs del 2016
Progressivament ens acostem a la llista de millors àlbums de l’any, i després dels singles vénen els EPs, aquells projectes de mitja durada que sovint arriben entremig de discos per als artistes, potser com a restes inacabades (en tenim dos exemples genials aquest any), potser com a exploració experimental (també) o com a carta de presentació. Aquests són els meus preferits d’enguany.
Cal dir, però, que aquesta llista no està ordenada. No hi ha números, no hi ha rànquing. El meu favorit sí que és el primer, però a partir d’aquí tot és aleatori.
Carly Rae Jepsen - Emotion Side B
Com Kendrick amb el seu untitled unmastered. de què parlaré més tard, Carly Rae Jepsen ha posat a la venda les restes d’Emotion amb aquest nou EP. I com en el cas de Kendrick, la qualitat no ha baixat. Dins d’aquest petit projecte hi ha algunes de les millors cançons de la discografia de Carly. De tots els EPs d’aquest llista aquest és el meu preferit, i per això en vaig escriure ressenya quan va sortir.
Blackbear - Cashmere Noose
Dins de la categoria d’artistes de Soundcloud/Spotify que facin R&B alternatiu (amb forta influència d’instrumentals hip-hop), Blackbear és del millor que hi ha. Porten bastant temps traient projectes de qualitat de forma prou regular i Cashmere Noose no n’és una excepció.
clipping. - Wriggle
Els fans de clipping. han tingut un 2016 molt profitós. El grup de hip-hop alternatiu ha publicat dues cintes aquest any, i una d’elles és aquest EP agressiu però alhora terriblement sexy. Hi trobareu bona producció, bones línies, bons flows i bones features (especialment la de Cakes da Killa a “Hot Fuck No Love”).
Kendrick Lamar - untitled unmastered.
Després d’un 2015 esplèndid gràcies al llançament de To Pimp A Butterfly, Kendrick torna a la càrrega amb un EP que ajunta alguns dels talls restants del seu anterior àlbum. Tot i no comptar amb el nivell de detall o polidesa d’un projecte acabat, el lirisme i la narració del raper continuen brillant com pocs altres.
Vic Mensa - There’s Alot Going On
Mentre ultima els detalls de l’esperat àlbum debut, Vic Mensa havia de posar-nos al dia de la seva carrera i vida privada. I, escoltant There’s Alot Going On, sembla que no li falten motius. El de Chicago demostra la seva versatilitat com a raper en aquest projecte, alternant entre la narrativa personal (“There’s Alot Going On”), la politicosocial (“16 Shots”) i la més desenfadada (“Liquor Locker”).
kiiara - low kii savage
La història d’èxit de kiiara és una de les bones notícies de l’any. La hipnòtica “Gold”, una de les seves primeres cançons, la va catapultar a les llistes i li va permetre fer un EP cohesiu i interessant que barreja R&B, pop, producció electrònica i ritmes hip-hop. Si el futur del gènere més immediat sona d’alguna manera, és així.
Vince Staples - Prima Donna
Tot i que sempre és un plaer tornar a escoltar la veu de Vince Staples, la gràcia de l’EP que aquest raper ha tret enguany és la producció: compta amb beats de James Blake, DJ Dahi i No I.D., que probablement són dels productors de hip-hop més creatius i innovadors dels darrers anys.
Charli XCX - Vroom Vroom
Charli XCX està preparant el seu proper gran disc d’estudi però això no li ha impedit aquest any aliar-se amb Sophie de PC Music per treure un dels EPs pop més progressistes que he pogut sentir recentment. És un projecte intens i curt, ple de carisma, personalitat, ritme i molt de ball.
Nicolas Jaar - Sirens
Tot i tenir una durada no tradicionalment associada amb un EP, Sirens de Nicolas Jaar consolida l’artista com una veu molt a tenir en compte en el panorama de l’electrònica. Aquí sona divers, intens, complex, dens i amb el toc just de poètica.
Moses Sumney - Lamentations
Moses Sumney té molt bona veu, i és prou peculiar com per tirar endavant un projecte per si sola, però en aquest EP demostra que no és la seva única fortalesa i l’acompanya no només de bones cançons sinó també de producció inventiva i un parell de sorpreses sonores força ambicioses.
