El nou disseny de Mashable se'n surt prou bé
Fa pocs dies, Pete Cashmore, ens donava la benvinguda al nou disseny de Mashable, un dels portals més influents i populars en el món de la tecnologia i la xarxa en general. El nou disseny està fet per Code and Theory, que pels qui no ho sapigueu van ser els responsables de l’antiga interfície d’Engadget (etapa Topolsky) i de l’actual The Verge, entre d’altres. Per tant, una empresa amb important reputació fent un treball que no podia acabar en fracàs com en el cas del nou Engadget (quina casualitat, aquesta vegada el van fer a AOL mateix, a casa).
Tres columnes
La proposta de Mashable és interessant i alhora molt senzilla. Elimina sliders, grids i qualsevol altra cosa per promocionar articles, i ho deixa tot a tres columnes d’articles:
- The New Stuff: tots els articles publicats a Mashable organitzats de forma cronològica, amb el títol del post, la imatge destacada, el temps que fa d’ençà que es va publicar i la quantitat de shares.
- The Next Big Thing: són els articles més destacats. És la columna que ocupa més espai i la que té més protagonisme.
- What’s hot: si l’anterior eren els articles més importants, aquí trobem els recentment publicats però que comencen a tenir popularitat. Com divideix Mashable els articles en aquestes tres columnes? Doncs segons quants usuaris decideixin compartir-los a les xarxes socials. De fet, Mashable ha potenciat encara més l’apartat social al seu nou disseny dotant-lo de més presència i més eines (com compartir elements individuals dels articles: cites, imatges…). Hi ha scrolling infinit. Quan ens desplacem verticalment les columnes continuen carregant nous articles. A això hi trobo diversos inconvenients. És evident que nosaltres no anirem llegint horitzontalment, és a dir, no mirarem per ordre un article de la primera columna, un de la segona i un altre de la tercera, ja que és pràcticament impossible. El més normal és centrar-nos en una columna i anar llegint els títols dels articles buscant un del nostre interès. Anem fent scrolling, molt bé, però si decidim que ja en tenim prou i volem anar a una altra columna haurem de tornar a pujar a dalt de tot per començar de nou. Com es pot solucionar? Fent un scrolling individual. Per altra banda, que hi hagi tants articles a un simple cop d’ull pot arribar a ser massa per l’usuari (tot i que ho dubto, en el cas del públic al qual va dirigit Mashable). La solució? Destacar més el contingut que estem llegint.
Els posts
Mashable aposta pels articles, és evident. Quan entrem a un d’aquests veurem que hi ha molt espai, molt aire. És extremadament còmode llegir articles al nou disseny. Tot està ben maquetat, ben posicionat… Feu una prova, llegiu tres o quatre posts a Mashable i The Next Web i després passeu-vos a TechCrunch. Oh, déu meu. En general els singles els trobo molt correctes i nets. Només veiem el títol, en gran les comparticions socials, i després ja l’article en si. Quatre etiquetes i la barra lateral composta pels articles de la columna “What’s hot” completen el paquet. Els comentaris els porta Livefyre, una de les alternatives més interessants al famós Disqus. Engadget també utilitza el seu servei, però Mashable no fa un pedaç com fa la web de Tim Stevens, sinó que ho integra perfectament. Però quan un abandona els comentaris, baixa una mica i es troba amb una continuació (literal) de la home page mostrant les tres columnes amb (només) els articles de la categoria a la qual pertanyia l’article, sent una satisfacció… És una fusió suau, però fantàstica, i simplement útil, en una paraula. Gran Mashable i gran Code and Theory.
Conclusions
A més, el nou disseny de Mashable és responsive, i el resultat està força treballat. No m’acaba d’encaixar que a la pantalla inicial només hi hagin tres columnes i cap altre element, però és una aposta interessant. Potser això fa que l’usuari entri indistintament a un article, ja que poca cosa pot fer a la ‘home page’. Mashable aprova i amb nota, tot i que personalment mai he sigut un dels seus lectors.