Darkest Before Dawn
És el moment de Pusha T. El raper novaiorquès porta anys a l’ofici, anteriorment amb el seu germà dins del grup Clipse i des de fa un temps en solitari. El seu primer projecte va sortir el 2013 però fins fa poc no el vaig escoltar. Quan dic fa poc em refereixo a quan es va anunciar que Pusha era el nou president de G.O.O.D. Music, la discogràfica fundada per Kanye West. Ara presenta un àlbum de 10 cançons que funciona com a «preludi» a l’àlbum complet que sortirà la primavera vinent.
Si et va agradar My Name Is My Name, Darkest Before Dawn et fliparà. Pusha ha agafat tot el que els seus fans adoren de la seva música i ho ha condensat en un àlbum de 10 pistes. Segurament, Darkest Before Dawn no té un single tan potent com «Numbers On The Board», però com a projecte és molt més regular, no falla pràcticament en lloc. No arrisca, és cert, però tampoc s’ho planteja —això estaria reservat per al King Push de l’any que ve—. I realment no li cal, perquè la matèria primera és excel·lent. Els raps de Pusha compleixen, sempre, línia rere línia, amb versos que analitzen gairebé clínicament la seva dicotomia habitual: el món de les drogues i el món del hip hop. Pusha està més dur i fosc que mai, una estètica que també es transmet amb els beats d’excel·lent nivell que vénen de la mà de productors com Metro Bommin, Puff Daddy, J. Cole, Boi-1da o Timbaland (que té tres beats en tot el projecte i sonen terriblement bé).
L’única cosa que se li podria recriminar a Darkest Before Dawn són els hooks. Pusha ha admès en diverses ocasions que no són la seva especialitat i per això en aquest projecte invita artistes com The-Dream, Kehlani o Jill Scott perquè li facin la feina, amb resultats irregulars —el de Kehlani és fluixet, The-Dream sempre l’encerta digui el que digui, el de Jill Scott és angèlic i preciós, el d’A$AP Rocky i Kanye és simple però enganxós—.
En resum, Darkest Before Dawn és l’àlbum més Pusha T que podem escoltar ara mateix, i també el seu millor projecte. És impecable líricament, té beats atractius i interessants i una estètica cohesiva i fosca. Poc més li puc demanar.
Les meves cançons preferides: “Intro”, “Untouchable”, “Crutches, Crosses, Caskets”, “M.P.A.”, “Sunshine”
9
