Dark Sky Paradise
Ens agradi més o menys el raper pop de G.O.O.D. Music, Dark Sky Paradise és el millor treball (i en el seu moment el més esperat) de Big Sean.
Després de Finally Famous i Hall of Fame —fluixos en crítica i en vendes—, sembla que des de G.O.O.D. es van posar les piles davant d’un possible adéu definitiu de la carrera de Big Sean. Realment la seva carrera estava en un punt de no retorn, però va arribar «I Don’t Fuck With You», un banger de proporcions monumentals que va arribar on cap altre single de Sean havia arribat. Això li va permetre encarar Dark Sky Paradise amb més seguretat, a la qual cosa també hi va ajudar «Blessings», la cançó amb Drake. I malgrat que l’estratègia de llançar les cançons més destacades de l’àlbum abans del seu llançament no és la meva preferida, a Dark Sky Paradise encara li quedaven algunes cartes a la màniga: les cançons que fan de coixí entre un banger com «IDFWU» —terrible acrònim— i una balada com «One Man Can Change The World». D’aquestes destaquen peces R&B com «Win Some Lose Some», «Play No Games» i el tradicional duo amb Kanye West, aquesta vegada «All Your Fault». I tot i que les lletres de Big Sean continuen sent de poc nivell, el seu flow ha anat millorant i guanyant personalitat —poca, però, i només destacable a «Paradise»—. Això amb una producció excel·lent fa que, per primera vegada en un àlbum seu, vingui de gust escoltar Dark Sky Paradise de principi a final.
Amb tot, m’agradaria poder pensar que Big Sean és el màxim responsable del que m’agrada del disc, però després escolto “It’s All Your Fault” i penso en Kanye, “A Man Can Change The Wold” i penso en John Legend, “Blessings” i penso en Drake. A veure si en el proper penso en Big Sean.
7
