Dangerous Woman

May 28, 2016 | 4 Minute Read | música

Cada any hi ha un disc de pop comercial que destaca per sobre de la resta, i sovint coincideix amb el disc que Max Martin i el seu equip decideixen compondre i produir. Enguany se segueix la tradició.

A Dangerous Woman Ariana Grande compleix amb el seu deure: ens ofereix un disc ple de possibles èxits, col·laboracions amb artistes populars i interpretacions vocals més que notables. És la música que qualsevol que hagi seguit els dos últims anys de l’artista esperava que fes: pop refinat, molt polit, amb lletres divertides i poc profundes, instrumentals que combinen R&B (contemporani i més tradicional) amb electrònica (EDM, house fins i tot) i melodies pop. És, també, la fórmula guanyadora.

Durant els 55 minuts de la versió Deluxe de Dangerous Woman —imprescindible escoltar aquesta i no la normal, més curta—, Ariana Grande i els seus compositors i productors ens fan una classe magistral de com fer pop de qualitat al 2016. «Into You», un dels singles previs al llançament del disc, és pura perfecció; agafa una cosa tan terrible per al pop com l’EDM i en fa una bassline impossible de no ballar. «Greedy» és una peça admirable de funky pop que deixa en evidència qualsevol altre hit pop amb aquest tipus d’instrumentació (compte amb l’última i sorprenent tornada, que crema). «Bad Decisions» és LA cançó pop del 2016, amb una guitarra inicial à la Katy Perry o Kesha, chorus explosiu (encara ric de quan diu «we got that hood love») i versos amb melodies infeccioses. En un món just, aquestes serien les tres úniques cançons que sonarien a la ràdio.

Al disc, però, també hi ha espai per a propostes més trencadores. Poc espai. Poc trencadores. Però n’hi ha. «Moonlight», la primera cançó del disc i la que en algun moment havia de titular-lo, és una carta d’amor dolça i preciosa, sobretot per la veu d’Ariana Grande i la instrumentació minimalista i orgànica. «Dangerous Woman» és una balada especialment interessant que barreja R&B amb rock suau, l’última cosa que esperava de l’artista. La col·laboració amb Nicki Minaj «Side To Side», malgrat ser força estàndard quant a estructura, té un beat reggae — sí, reggae, i és absolutament genial com de bé les dues sonen damunt d’un instrumental d’aquestes característiques.

Parlant dels instrumentals i els gèneres que barreja Dangerous Woman, és impossible no mencionar l’R&B. La veu de Grande sembla que anima els seus productors a anar cap a aquest territori, i no sempre els resultats que m’agradarien. «Let Me Love You» és una còpia poc dissimulada de l’«All The Time» de Jeremih —que també tenia un vers mediocre de Lil Wayne!—. «Leave Me Lonely» és un pèl millor que les dues anteriors —en part gràcies a Macy Gray— però tampoc acaba de trobar el seu lloc al costat de la sorprenentment disfrutable «Everyday», amb Future. «I Don’t Care» sona com una peça que a Gallant li va sobrar per al seu àlbum i és —tal com diu el seu títol— oblidable, igual que la majoria de lletres del disc. «Knew Better / Forever Boy» és Grande interpretant Tinashe i transmetent més aviat poc. Les coses milloren una mica amb «Thinkin Bout You», l’última cançó del disc que per sort té una tornada prou memorable per tancar l’àlbum com es mereix.

Dangerous Woman té alts molt alts, baixos força mediocres i un parell de cançons entremig que depèn del dia funcionen o no —sobretot «Sometimes» i «Be Alright», bones de base però que no s’acaben de resoldre com m’agradaria. Però és que els alts són molt alts: «Dangerous Woman», «Into You», «Side To Side», «Everyday», «Bad Decisions», «Greedy», fins i tot «Touch It» són cançons honestament molt bones. Hi ha coses a millorar, especialment en el terreny de les lletres, que podrien ser un pèl més personals i imaginatives; el disc ens dóna poca informació de qui realment és Grande com a persona, com a amant, com a celebritat, i no ho compensa amb imaginació o originalitat. Més enllà d’això, aquest és un àlbum sòlid, molt sòlid — i aquesta potser és una qualitat que no ven tan com el perill però que s’ha de lloar¹.

7