Comença l'estiu

July 13, 2014 | 3 Minute Read |

Tot i que pràcticament des del juny he estat “de festa”, demà començo oficialment les vacances, que per mi signifiquen, bàsicament, sortir de Sabadell. Ja se sap, encara que facis coses diferents, estar a casa i a la teva ciutat fa que la sensació no sigui la mateixa que estar de vacances. Demà marxo i això comportarà canvis importants a la rutina diària, com és evident.

Què m’emporto a la maleta? Així, a grans trets, a part de roba i les coses més tradicionals, m’emporto el mòbil, dos carregadors, la càmera, el carregador de la càmera, la tablet, dos parells d’auriculars (si no me’n deixo un a casa) i la Nintendo 2DS amb Animal Crossing: New Leaf dins.

De fet, ara que l’estic jugant puc dir que Animal Crossing és un joc molt d’estiu. No només perquè és molt agradable de jugar durant l’època estival sinó també perquè la representa: és com quan vas al poble ¹ a l’agost, i no tens res a fer. A New Leaf només pots collir fruites, pescar peixos, caçar insectes i desenterrar algun fòssil. És un joc dels grans plaers de la vida, crec jo.

El documental de Les Veus de l’Ànima m’ha fet reprendre alguns animes de la meva infància que també m’enduc de vacances a més d’un altre més nou que ara ha estrenat segona temporada ². Algun llibre també, que va bé llegir tot i que l’any que bé me’n faré un fart (o això espero amb ànsies) a Literatura Catalana.

Parlant de llegir, recentment m’he enganxat a uns relats en anglès d’un autor desconegut que m’han fet replantejar diversos aspectes de la meva vida. Li vaig enviar un correu felicitant-lo quan només havia llegit un quart dels capítols del relat, i no m’ha respost. Tot i així, des d’aquí, i encara que no em llegeixis ni sapigueu vosaltres qui és, gràcies, de tot cor.

Ara que ho recordo, tinc bastants articles arreplegats a la safata de Pocket, a veure si trobo algun moment per llegir-los. Espero no tenir-ne, la veritat — senyal que les coses van bé.

I vaja, crec que això és tot. Tinc tantíssimes coses insignificants per a qualsevol altre de què parlar que no les podré tractar totes, però crec que ha quedat un resum bastant maco per a la posteritat, que en el fons és el que importa.

M’hauria agradat tancar aquestes línies dient que vaig complir un somni l’altre dia quan vaig anar a veure Jack Johnson al Cruïlla, però no. Em sap molt greu però no hi vaig anar — hi haurà una altra oportunitat. Crec que aquest any ja n’he tingut prou de moments molt especials —a Instagram sempre quedarà aquest.

Ara sí, anem tancant paradeta que em toca fer la maleta ³. Si no ens tornem a veure, vagi bé!