CollXtion II
Allie X és una popstar rara. No és precisament l’artista més fàcil de seguir: la seva música es fa esperar, ve en petites dosis i no segueix el cicle de llançaments habitual de la indústria (la majoria de fans d’Allie X, però, tampoc el segueix; des del llançament de CollXtion I, s’han filtrat moltes cançons de la canadenca, que a falta de contingut oficial han servit com a nou material per als oients més impacients). Però CollXtion II és una bona carta de presentació per a tots els despistats: això és un disc de synthpop sòlid, de 35 minuts de durada i amb producció moderna que beu dels vuitanta i de tendències actuals a parts iguals. A aquesta segona part, Allie X rebaixa algunes de les seves peculiaritats més estridents, construint un àlbum cohesiu i minimalista, de melodies i melodies. Hi ha alguna cosa a CollXtion I que et fa creure en el pop com a gènere i com a manera d’entendre la música. A CollXtion II, Allie X converteix aquest pressentiment en pur plaer, i el resultat es presta a l’obsessió.