Cigarettes After Sex
Si m’haguessin explicat Cigarettes After Sex abans d’escoltar-los possiblement no hagués tingut gaires ganes de fer-ho. Aquesta banda va treure un EP el 2012 però fins ara no ha sortit el seu primer àlbum, titulat amb el nom del grup. Aquest marge de temps els ha permès anar agrupant un bon nombre de fans que, potser com jo, s’han enamorat de les cançons de Cigarettes After Sex sense gairebé adonar-se’n. El nom de la banda ja ho evoca tot, però per si de cas ho descriuré una mica: ritmes lents, d’ambient pop anestesiat, la veu andrògina de Greg Gonzalez, instrumentació melancòlica, amb un punt de noir, amb la balada com a pal de paller. La fórmula és fàcil d’entendre però no tan fàcil d’aplicar i, al disc, les cançons surten soles. Tot i que les lletres poden ser una mica massa bàsiques, i les melodies es repeteixen amb mínimes variacions, la banda sap crear una experiència hipnòtica que ens submergeix en aquesta atmosfera de llits, fum i millennials tristos. A part, a l’última cançó del disc Gonzalez diu les paraules “Well I know full well that you are the patron saint of sucking cock” amb la mateixa veu que li cantaria una cançó de bressol a la seva filla (m’ho invento). Això és una cosa que s’ha d’apreciar, crec.