Campaign
Ty Dolla $ign està probablement en el seu moment més àlgid. L’any passat, el californià va publicar Free TC, un projecte que estava dedicat al seu germà empresonat (injustament, sembla ser) i que, malgrat ser imperfecte, barrejava còmodament l’R&B eteri més contemporani (“When I See Ya”) amb peces de guitarra acústica (“Horses in the Stable”) i bangers de ràdio (“Saved” o “Blasé”). Era una barreja possible gràcies a l’ampli repertori d’estils que té Ty Dolla $ign, tots acompanyats de la seva característica veu aspre. Tot i que el disc no va ser ni de bon tros un èxit comercial, Ty ha continuat fent música: recentment ha rebut crèdits a un parell de grans àlbums (apareix dos cops a The Life of Pablo de Kanye West) i ha aconseguit el seu primer top 5 a la Billboard Hot 100 amb “Work From Home” de Fifth Harmony. Ara, en plena campanya electoral nord-americana, torna amb un mixtape/àlbum que, tot i no reinventar la fórmula Ty Dolla $ign (imitada fins i tot per Usher en el seu últim disc), el consolida com una de les veus més refrescants i atractives del panorama R&B modern.
A Campaign, Ty Dolla $ign no és tan ambiciós com a Free TC. Potser no hi trobarem grans peces orquestrals com la meravellosa “L.A.” de 2015, però sí una altra col·laboració amb el seu germà des de la presó (“No Justice”). En aquest sentit, els moments alts de Campaign poques vegades arriben als nivells de la primera meitat de Free TC, però en canvi les seves quinze cançons —més un remix— construeixen un conjunt més sòlid i equilibrat que el seu predecessor. Ty continua tenint una orella afinada per beats interessants, que malgrat ser de molts productors actuals diferents (hi ha Metro Boomin, DJ Spinz, Hit-Boy, DJ Mustard, Charlie Heat…) sonen cohesius i mai fora de lloc (potser el de “Campaign” és irònicament el que més genèric sembla). Òbviament els instrumentals ens diuen “2016” per totes bandes — són indubtablement actuals — però la seva singularitat és prou per marcar la diferència i ser disfrutables (el de “???” és un dels meus preferits sens dubte… ¿però qui sóc jo per dir res dels beats si m’encanta fins i tot el genèric de DJ Mustard, amb la seva línia de baixos captivadora?). Les features segueixen un camí similar, i tot i que no són ni de bon tros imprescindibles, sumen més que resten: Future, Travis Scott, Migos, Trey Songz, Meek Mill, Wiz Khalifa… són noms més que habituals en el hip-hop comercial dels darrers anys i que trobem en un moment o altre a Campaign. També trobarem petits monòlegs de comentari polític, alguns conduïts per YG (que ja deia “Fuck Donald Trump!” en el seu darrer treball) i d’altres pel propi artista. En general, afegeixen un matís al títol de Campaign però poca cosa més, perquè aquest no és un disc polític sota cap concepte.
Posats a escoltar un disc d’R&B més que contemporani aquest any, millor tirar per aquest de Ty Dolla $ign. El cantant deia que Campaign també era la seva pròpia campanya electoral, una manera per tornar a cridar l’atenció d’alguns oients que havien perdut la fe en ell. Tot i no presumir d’evolució, Campaign presumeix de consistència, un valor molt respectable en temps de comicis.
7+
