ANTI
“I got to do things my own way darling / Will you ever let me / Will you ever respect me? No / Do things my own way Darling / You should just let me / Why you ain’t ever let me grow?”. Amb aquesta declaració d’intencions comença Rihanna ANTI, el seu darrer treball i segurament el més personal.
La minimalista però fosca “Consideration” és la primera cançó d’ANTI, un espai reservat habitualment en els seus discos per a un banger. Des del primer moment que sentim el beat i veiem l’aparició de la cantant d’R&B alternatiu SZA a la tracklist, ja sabem que “Consideration” i ANTI no seran com els anteriors discs de la de Barbados. Rihanna aposta per un àlbum que no defuig dels èxits però que tampoc els té com a prioritat—l’únic hit aquí és el single “Work”, la peça promocional amb Drake que, tot i estar dissenyada per ser un èxit a la pista de ball, no oblida les arrels tropicals de Rihanna i les seves lletres amoroses de superioritat i mala baba.
Però quan ANTI llueix més és quan explora terrenys nous per a Rihanna, ja sigui a través d’interludis melòdics com “James Joint”, clarament inspirat en el sensacional Channel Orange de Frank Ocean, o amb cançons pop molt ben vestides—“Kiss It Better” ens transporta al rock dels 70 i 80 mentre que “Needed Me” fa meravelles amb un beat de DJ Mustard. Rihanna passa d’un registre musical a un altre amb una fluïdesa i coherència sorprenent, tot i que no sempre exitosament: en són exemples la fallida i avorrida “Woo” (coescrita per The Weeknd, The-Game i Travis Scott) o la cover-karaoke de Tame Impala “Same Ol’ Mistakes”, que malgrat adaptar-se bé a l’estètica del disc acaba sent irrellevant i massa llarga pel poc que aporta.
I després tenim l’altre ANTI, el de les últimes quatre cançons del disc. En comptes de posar les balades entremig, les recull al final: “Never Ending” és una balada acústica de guitarra que ens introdueix a l’univers de l’ANTI més melòdic, “Love On The Brain” és una peça pop de rellotgeria que Rihanna executa a la perfecció, del millor del disc, i “Higher”, l’interludi que la segueix, és igual d’excel·lent o encara més—sobre la producció preciosa de No I.D., Rihanna esprem les seves cordes vocals en una peça de 2 minuts que es queden curts cada cop que l’escoltes—, tanca el disc la melancòlica “Close To You”, una balada amorosa tradicional però que encaixa molt bé. Són quatre cançons on Rihanna brilla especialment.
ANTI acaba sent el que era al principi del disc: una declaració d’intencions. En aquest disc, Rihanna (i el seu equip de productors i compositors) avisen que l’artista ha canviat, i el més proper a un èxit que li sentirem en els propers mesos és un beat dancehall com el de “Work”. Però, lamentablement, ANTI és només això, una declaració d’intencions: les cançons més satisfactòries de l’àlbum són les que menys s’allunyen de la Rihanna tradicional—amb l’excepció de “Desperado”, una peça que amb una mica més de refinament hagués pogut representar el nou so de Rihanna però a la vegada ser enganxosa. Pistes com “Higher”, per altra banda, demostren el potencial vocal de la cantant que queda desaprofitat en altres peces del mateix disc com “Kiss It Better” o “Yeah, I Said It”.
Rihanna té una cosa que poques cantants R&B/Pop poden dir que tenen: és interessant. Ha sabut crear una personalitat fora i dins de les seves cançons, és de les artistes que més bé saben parlar de sexe (“It beats me black and blue but it fucks me so good” diu a “Love On The Brain”, “Sex with me, so amazing / All this all work, no vacation / Stay up off my Instagram, pure temptation” resa a la tornada de la bonus track “Sex With Me”), però mai sona cursi (la cosa més cursi del disc és Drake dient “If you had a twin I’d still choose you”) i ni molt menys dèbil (“But baby, don’t get it twisted / You was just another n— on the hit list / Tryna fix your inner issues with a bad bitch / Didn’t they tell you that I was a savage?”). Rihanna ho té tot, només li falta combinar-ho i no cometre errors, ANTI és un bon primer pas cap a un camí amb diverses opcions a triar. La segona era tot just ha començat.
Les meves cançons preferides: “Love On The Brain”, “Higher”, “Desperado”, “Kiss It Better”, “Work”
7
