Another. Not Me. I’m Done.
El primer àlbum de Sofi de la Torre sembla més aviat una versió més llarga dels EPs que la cantant de Canàries porta traient des del 2014. El seu estil no ha canviat gaire —el defineix com a “pop done right”, un joc de paraules que ja ens deixa entreveure les influències d’r&b que té el seu pop—, però la seva precisió s’ha anat fent més i més clara. Sofi escriu versos amb lletres llargues que no es fan pesats, hooks que no necessiten alçar la veu per ser addictius, i instrumentals que tot i ser completament contemporanis saben tenir presència quan cal. A Another. Not Me. I’m Done Sofi aplega el seu conjunt de cançons més satisfactori: des de la mig-balada ‘$’ fins a l’èxit amb Blackbear ‘Flex Your Way Out’, des del pop tropical de ‘D.G.I.T.’ fins a la guitarra-acústica-que-no-sona-a-guitarra-acústica de ‘Nike Grey’. D’alguna forma, el disc també sona a una compil·lació de millors èxits, perquè els singles previs al llançament s’ajunten amb cançons tan enganxoses que haurien d’haver estat singles. La durada de 31 minuts es fa curta, però alhora provoca que el posem una vegada i una altra en bucle. Sofi de la Torre potser encara no té la part “popular” de “pop”, però ho està fent tot bé per merèixer-se-la si un dia ve. I si no, sempre quedarà el títol d’aquest àlbum com a “fuck you”.