Els 20 àlbums de 2020
Un any molt estrany, dur i ocupat que m’ha deixat amb poques ganes i temps per escriure al blog, però gràcies a la newsletter de música que escric regularment amb dos amics (messy), tinc el text dels millors àlbums de l’any. Així que entrem en matèria.
Mencions honorables
- POLIÇA - When We Stay Alive
- Empress of - I’m Your Empress of
- Sasha Sloan - Only Child
- Tkay Maidza - Last Year Was Weird, Vol. 2
- 5 Seconds of Summer - CALM
- Jack River, Stranger Heart
- Kiesza, Crave
- RAYE - Euphoric Sad Songs
- Mura Masa - R.Y.C
- Sticky M.A. - Konbanwa
20. Astrid S - Leave It Beautiful
Després de diversos anys en purgatori de discogràfica i poca direcció en la seva carrera, Astrid S ha tret el seu debut amb el que sempre ha estat destinada a fer: bops. Potser són un pèl menys excèntrics que els seus primers singles, però és indiscutible que la precisió escandinava dóna vida a cada una d’aquestes cançons.
Per fans de: Tove Lo, Robyn, Dagny
Preferides: ‘Hits Different’, ‘It’s Ok If You Forget Me’, ‘Leave It Beautiful’
19. Bladee - Exeter
Un dels tres àlbums que Bladee ha tret aquest any, tot i que diria que es considera un mixtape. Igualment, no importa. És profundament chill, amb producció esparsa a càrrec de Gud i una durada que no arriba als 20 minuts. És un disc perquè jo ho dic però també perquè és millor consumit en bucle i completament ***** (que cadascú triï).
Per fans de: Bladee
Preferides: ‘WONDERLAND’, ‘EVERY MOMENT SPECIAL’, ‘DNA RAIN’
18. Allie X - Cape God
La reinvenció d’Allie X ha sigut un dels grans ignorats de l’any. La canadenca renuncia al synth-pop explosiu de Super Sunset i abraça les basslines en un disc sorprenentment cohesiu, amb segurament les seves millors lletres des de Collxtion I. Si us l’heu perdut, doneu-li una oportunitat perquè se la mereix.
Per fans de: MARINA, MUNA, Troye Sivan
Preferides: ‘Rings a Bell’, ‘Sarah Come Home’, ‘Learning in Public’
17. Charli XCX - How I’m Feeling Now
Segurament el pitjor disc de Charli XCX, però amb diverses de les seves millors cançons. Una contradicció que per mi s’explica per la falta de filtre i temps amb el qual s’ha fet (un dels primers de la quarantena, recordem-ho). Estilísticament confús, amb la capacitat emocional d’una bomba de rellotgeria. I alhora únic, sona a Charli XCX destilada, en essència i turboconcentrat.
Per fans de: Lauv que s’equivoquin de disc quan busquen “how i’m feeling” a Spotify
Preferides: ‘forever’, ‘claws’, ‘7 years’, ‘detonate’, ‘enemy’, ‘party 4 u’
16. Carly Rae Jepsen - Dedicated Side B
De Charli a Carly. Veníem del pitjor disc de Charli, i també del pitjor disc de Carly. Dedicated va fallar el tret fort. ‘Too Much’ és l’única memorable d’un disc massa concentrat en ser disc, amb col-laboradors mal compresos i una tracklist eterna. Dedicated Side B és pur èxtesi, amb versions millors de tot el que proposava el Dedicated original.
Per fans de: El bon pop.
Preferides: ‘Felt This Way / Stay Away’, ‘Heartbeat’, ‘Let’s Sort The Whole Thing Out’
15. Bladee, Mechatok - Good Luck
Llegenda i figura Mechatok s’alia amb Bladee, pel seu tercer disc de 2020.
Per fans de: Bladee, Mechatok.
Preferides: ‘Rainbow’, ‘God’, ‘Into One’
14. Terror Jr - Rancho Catastrophe
Terror Jr seria el “lost it, and then found it” del 2020. El duo (anteriorment trio) ja no pot viure del misteri de Kylie Jenner, ni de la producció innovadora de Felix Snow, ni de la promoció d’una discogràfica. Independents, mà a mà, s’han posat a fer un disc. En aquest clima! El resultat és sorprentment més interessant del que tots els singles i EPs anteriors anticipaven, i recorda als millors moments de la trilogia Bop City original. Amb guinyos a l’hyper-pop, rave i eurodance, el futur de Terror Jr sembla tenir més forma que mai.
Per fans de: Kiiara, Palmistry, Anamaguchi, Charli XCX
Preferides: ‘Rainbows Over Russia’, ‘Running From The Sun’, ‘Wait’
13. Casey MQ - babycasey
El debut de Casey MQ és íntim i viu constantment en el passat. Una radiografia personal, plena de melodies addictives i instrumentals que juguen sobre segur però que gràcies a com de ben executats estan, et transporten d’una època a una altra amb molta felicitat.
Per fans de: Cub Sport, Cecile Believe, Tami T
Preferides: ‘What About Us’, ‘Candyboy’, ‘Babygirl’, ‘Celebrity Crush’, ‘Eric’
12. Conan Gray - Kid Krow
Vull que quedi constància que crec que l’àlbum és bastant pitjor si has abusat dels singles com jo vaig fer, però l’havia de posar. El debut de Conan Gray sona com un debut: conjunt de cançons hiper polides, amb influències evidents i estilísticament molt divers. Tot i així, és impressionant. És impecable a nivell de melodies, lletra, veu, personalitat… Una mostra de talent que segur que més endavant tindrà una millor demostració en el segon disc.
Per fans de: Taylor Swift, Lorde, Troye Sivan
Preferides: ‘Wish You Were Sober’, ‘Maniac’, ‘The Cut That Always Bleeds’, ‘Little League’
11. Georgia - Seeking Thrills
Un dels primers àlbums que vaig adorar del 2020. Georgia knows her shit, i Seeking Thrills n’és la prova. Impossible no perdre-s’hi.
Per fans de: CHVRCHES, Robyn, Tegan and Sara, Let’s Eat Grandma, Empress Of, Charli XCX, Hannah Diamond
Preferides: ‘About Work The Dancefloor’, ‘Never Let You Go’, ‘24 Hours’, ‘Till I Own it’
10. Miley Cyrus - Plastic Hearts
La gran sorpresa del 2020 no ha estat el coronavirus, sinó aquest disc. Mai, mai, m’hagués pensat que m’agradés un disc de Miley Cyrus. Potser és que encara no havia fet un que encaixés tan bé amb qui és ella com a artista. Pura delícia. La producció BRUTAL de Mark Ronson, Louis Bell i Frank Dukes és només un dels ingredients d’aquesta recepta de cinc estrelles. Miley sona millor que mai, i demostra la seva versatilitat com a escriptora en un disc de neons que amaga sensibilitat a dojo. El Cyberpunk 2020.
Per fans de: gent que no digui “això sona a X canço de fa 20/30 anys” i no pugui superar-ho. Lykke Li també, sorprenentment.
Preferides: ‘Plastic Hearts’, ‘Angels Like You’, ‘Prisoner’, ‘Gimme What I Want’, ‘Never Be Me’
9. Brakence - Punk2
La primera cançó es diu ‘tonight’s no good how about wednesday oh you’re in dallas on wednesday oh ok well then let’s just not see each other for 8 months and It doesn’t matter at all’.
Per fans de: EDEN, Aries, ericdoa
Preferides: ‘dropout’, ‘fuckboy’, ‘roisier/punk2’, ‘sauceintherough’
8. The Weeknd - After Hours
Odio el concepte “era” però The Weeknd se’l mereix. After Hours ens ha acompanyat al llarg d’aquest 2020 amb un rollout constant que englobaba un disc d’altíssima qualitat, múltiples remixos eclèctics (des de Johnny Jewel fins a The Blaze, passant per Oneohtrix Point Never i Kenny G). Amb l’excepció de precisament un d’aquests remixos (calamar), ha estat un plaer veure com The Weeknd ens endinsava en l’univers repulsiu i preciós d’After Hours.
Per fans de: aparentment els Grammy no.
Preferides: ‘Hardest To Love’, ‘Escape From LA’, ‘Faith’, ‘After Hours’
7. Jessie Ware - What’s Your Pleasure
Què puc dir d’aquest disc que no s’hagi dit ja? Tot i que crec que a la segona meitat perd una mica la força, és un àlbum hipersòlid, amb moltíssima classe, i que ha aconseguit recuperar els fans desinteressats en l’anterior, Glasshouse, i alhora crear un nou so per a ella.
Per fans de: Roisin Murphy 😉
Preferides: ‘Spotlight’, ‘Save A Kiss’, ‘Adore You’
6. Oklou - Galore
Una de les petites sorpreses de l’any. No el fet de descobrir Oklou (hehe), si no que una artista que vas seguint i va traient singles, molt bons però que semblen que mai arribaran a un projecte més gran, de repent et llança una joia com Galore. Melodies paral-leles i tendresa en un disc (amb bonus track oculta!) que mai podrem sobrevalorar.
Per fans de: Tirzah, Kacy Hill, Jessy Lanza, Tei Shi
Preferides: ‘unearth me’, ‘galore’, ‘nightime’, ‘girl on my throne’
5. Taylor Swift - folklore / evermore
L’any del doble àlbum de Taylor Swift. De l’ambivalent Lover passem a una visió molt clara, inspirada òbviament en la naturalesa, la nostàlgia, i The National. Folklore és una mica més divers i més T.S., amb pujades i baixades i productors diferents aconseguint resultats similars. Segueix sent, però, un disc trencador en la seva carrera. Evermore es permet ser simplement “més” gràcies a l’èxit de Folklore, i a canvi és més cohesiu i més immersiu. Ambdós, highlights de la seva carrera.
Per fans de: He dit The National?
Preferides: ‘the 1’, ‘mirrorball’, ‘seven’, ‘august’, ‘this is me trying’, ‘illicit affairs’ / ‘champagne problems’, ‘gold rush’, ‘tis the damn season’, ‘tolerate it’, ‘long story short’
4. 070 Shake - Modus Vivendi
Va sortir a principis d’any i em va semblar revolucionari. Una combinació d’estils i sensibilitats perfecte que et fa preguntar “per què ningú no ho havia fet mai”. Em vaig perdre el concert a Barcelona i després va venir el confinament. També vull dir que van canviar l’ordre de la tracklist i la nova és pitjor :(
Per fans de: Kanye West, Kid Cudi, Mike Dean
Preferides: ‘Morrow’, ‘Guilty Conscience’, ‘Microdosing’, ‘Nice To Have’, ‘Flight319’
3. Banoffee - Look At Us Now Dad
És increïble la carrera que ha tingut Banoffee i les constants reinvencions per les quals ha passat. L’última abraça la seva faceta més pop, però també les peculiaritats i excentricitats que la caracteritzen. L’australiana ha aconseguit fer un disc extremadament personal, quasi victoriós, que se sincera alhora que celebra on hem arribat.
Per fans de: Empress Of, Charli XCX, MUNA, Aly & Aj
Preferides: ‘Tennis Fan’, ‘Fuckwit’, ‘One Night Stand’, ‘Contagious’, ‘Chevron’
2. Lady Gaga - Chromatica
Sincerament, Chromatica és massa bo. Al igual que amb Miley, mai he sigut fan de Lady Gaga. El primer disc seu que vaig escoltar de principi a final és Joanne (així estic), i no he vist ni escoltat A Star is Born. Abans de Chromatica, la meva connexió més forta amb Lady Gaga era fer ‘Telephone’ al Singstar. Chromatica, però, és expansiu, futurista, èpic, banda sonora de les grans conquestes del vell món i matèria prima d’un lipsync de RuPaul. Està escrit amb màgia negra. Juro que no hi ha cap àlbum aquest any que et faci entendre tan immediatament per què és bo.
Per fans de: You know who you are.
Preferides: ‘Chromatica I’, ‘Alice’, Stupid Love’, ‘Rain On Me’, ‘Free Woman’, ‘Fun Tonight’, ‘Chromatica II’, ‘911’, ‘Plastic Doll’, ‘Enigma’, ‘Chromatica III’, ‘Sine From Above’, ‘1000 Doves’, ‘Babylon’
1. Ryan Beatty - Dreaming of David
Des de la sortida del Blonde de Frank Ocean, hem pogut sentir ecos de la seva instrumentació orgànica barrejada amb melodies R&B autotunejades (i plenes de petites modulacions i tics que fan més complexes les melodies) a molts artistes del mainstream. El nou disc de Ryan Beatty va una mica per aquest camí. Escoltant-lo és evident que Ryan —a qui vaig conèixer fa dos estius a través del seu debut Boy in Jeans— és un gran fan de Frank. Sap perfectament el que li agrada d’ell, i ho té tan assimilat internament que segurament li surt de dins sense adonar-se’n. La sorpresa ve quan aconsegueix fer un àlbum igual d’interessant i emocionalment intens que l’aclamat Blonde, i fins i tot aconsegueix desmarcar-se’n utilitzant una de les grans mancances (tot i que intencionada) del disc: els tambors. Moltes cançons a Dreaming of David evolucionen en intensitat fins arribar a un breakdown amb tambors hiperactius que porten al clímax. És un twist que les fa més viscerals, lluny de la placidesa melancòlica (que també) de Blonde. A més, la sensibilitat pop de Ryan Beatty —que quan era un nen havia estat sensació pop nivell Justin Bieber— s’encarrega d’enganxar-te les melodies amb tan sols una passada. A diferència del que em passava amb Boy in Jeans, totes les cançons són reconeixibles i úniques, gràcies a les melodies infeccioses i dolces que desplega, i la gran quantitat de moments lírics memorables que té. Les històries d’amor i desamor queer que explica sonen molt més autèntiques i personals que en un disc de, posem, Troye Sivan. Tot i tenir una producció molt cuidada, la veu (o les veus) de Ryan Beatty sonen com confessions de diari, però no de les autocomplaents sinó de les interessants de llegir per com d’identificat t’hi pots sentir. Dreaming of David és una autèntica delícia, un assoliment brutal per un artista tan jove, i el meu disc preferit de l’any.
Per fans de: Kevin Abstract, Frank Ocean, EDEN, Roy Blair, Tyler the Creator
Preferides: ‘In The End’, ‘Dark Circles’, ‘Patchwork’, ‘Evergreen’, ‘Backseat’, ‘Brother’, ‘Casino’, ‘Shimmer’
